LEdu, en Toni i en Quim són tres amics que es passen la vida a la muntanya. Escalant, esquiant, passejant, tant se val com, sempre troben temps i ganes per practicar aquesta activitat tan addictiva, que es converteix en la seva manera de viure. Però un dia la cordada magnífica de tres membres perfectament compenetrats es veu sobtadament reduïda a dos. Després de la mort den Toni, lEdu sent dolor, ràbia, desconcert, un gran buit. La profunda crisi oberta amb la mort dun altre company durant lexpedició al Nanga Parbat el 1997 que lEdu narra a Mentre hi hagi llum (Desnivel 2002) porta lautor a formular-se les preguntes més doloroses: com sha de viure sense lamic desaparegut? Es podia haver evitat? Algun dia em tornarà a semblar bonica la vida?
I mentre cerca les respostes, lEdu segueix escalant. Després del Nanga prova un intent a lAma Dablam el 2001 i a lEiger, per laresta Mittellegi, el 2002. Cada escalada li fa venir a la memòria records daltres, realitzades en temps més feliços, però al mateix temps cada cim lacosta a lacceptació del que és inevitable i a la pau interior.
Amb aquest llibre lautor salda el seu deute amb la natura de què forma part i que ha estat un punt de suport i una referència sòlida en els moments més difícils de la seva vida. I és que la neu de lalta muntanya, "com que és tan blanca", ens permet somiar desperts.
