No hi ha dubte que el públic actual sap qui és Aurora Bertrana (Girona 1892 - Berga 1974). La seva obra s’estudia i es coneix, es comenta i es recomana en àmbits prou diversos. Escriptora de tarannà inquiet, abans de la guerra civil va estar-se quatre anys a Suïssa, en va passar tres a la Polinèsia, va fer un recorregut d’un trimestre pel Magrib... i ho va convertir en literatura, tot plegat. La vida de la gironina i els seus llibres (amb Paradisos oceànics, El Marroc sensual i fanàtic i els dos volums de memòries a primer terme) expliquen que en l’imaginari col·lectiu del nostre país Bertrana hagi estat, sigui i estigui destinada a continuar sent no només la viatgera que va inaugurar la literatura oceànica en català o la reportera atrevida que va passejar-se pel nord d’Àfrica, sinó, sobretot, la dona moderna avançada al seu temps.
Després d’Aurora Bertrana, periodista dels anys vint i trenta (una primera antologia periodística que posava èmfasi en la dimensió sociopolítica, més desconeguda, de la trajectòria de l’autora), Aurora Bertrana, viatgera vol acabar d’oferir al públic les proses de viatges, els contes i els escrits d’altres menes publicats per l’escriptora a la premsa catalana dels anys de la Dictadura de Primo de Rivera i de la II República fins que no es va produir l’alçament feixista de 1936. Cinquanta proses de tema oceànic, vint cròniques magribines i sis títols de caire heterogeni (inclosa la primera narració coneguda) conformen aquesta segona antologia preparada per Neus Real, amb la qual es completa la recuperació dels textos de preguerra d’Aurora Bertrana que romanien dispersos en diaris, setmanaris i revistes.
