Este mapa que enceta una nova col·lecció de mapes comarcals és la màxima expressió del nostre caràcter autònom i més reivindicatiu. Està fet amb molt damor i estima. Per això cal agrair especialment a totes les persones i entitats que han participat i han col·laborat de manera desinteressada, però sobretot als ajuntaments i mancomunitats per la seua implicació, per ser la nostra herència actual de ladministració local que fa 700 anys ja pensava en clau comarcal.
Parlar del Maestrat com a poble és parlar duna societat rural (agrària i ramadera) que des de fa més de 700 anys mostra una voluntat dexistir (i per tant dorganitzar-se) que va més enllà de la voluntat política que emana de les nostres institucions dautogovern. Esta voluntat dexistir és la que va portar els nostres avantpassats a fer del nostre territori una zona de frontera, amb la creació dun sistema de defensa de castells (Ares, Xivert, Cervera, Peníscola, Culla, les Coves de Vinromà, el Boi), a més destablir un sistema administratiu auto organitzat (les Setenes) que gestionava i planificava els seus respectius territoris, amb una elevada autonomia dins dels senyorius de lantic Regne de València. Recordem que al Maestrat existien les Setenes (agrupacions de set viles): la Setena de Culla (Culla, Benassal, Vilar de Canes, la Torre den Besora, Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Vistabella del Maestrat); la Setena de les Coves (les Coves de Vinromà, la Torre den Doménec, Vilanova dAlcolea, la Serratella, Albocàsser, Tírig, la Salzadella) i la Setena de Cervera (Cervera del Maestrat, Sant Mateu, Xert, Canet lo Roig, Rossell, Traiguera, la Jana, Càlig).
