Els Annals de Benifassà van ser escrits per Miquel Joan Gisbert (1586-1604) i Joaquín Chavalera (1815-c.1819), tots dos arxivers i després abats del monestir, els quals van utilitzar documents de tipologia diversa conservats a larxiu. El llibre que el lector té a les mans correspon al relat fet per labat Gisbert, que va regestar els pergamins, va fer un llistat de les butles papals i els privilegis més importants i, en definitiva, va organitzar tots els documents existents fins a lèpoca. Va escriure, doncs, la història del monestir des de la seua fundació (1229) fins a la prelatura del seu antecessor (1586). El document compilador original es conserva a lArchivo Histórico Nacional. En un segon lliurament es publicarà la part escrita per labat Chavalera, que va catalogar i modernitzar lorganització de larxiu, a la vegada que traduïa lobra de Gisbert i la completava amb informació extreta de testaments i la continuava fins al 1808. Va afegir també un índex de tot larxiu. Loriginal es conserva al Col·legi de Jesuïtes de Sarrià.
La fundació del monestir formava part de la política colonitzadora que la Corona i lEsglésia portaven a terme als antics territoris dal-Andalus, paral·lelament a la conquesta militar. En concret, cal contextualitzar-la en lexpansió materialitzada per lorde del Cister al llarg del territori de la Corona entre finals del segle xii i principis del segle xiv. Tenint com a fil conductor els fets succeïts en cadascun dels abadiats, el text dóna compte de lampliació arquitectònica del monestir, de les relacions amb els seus propis vassalls, els dels pobles de la Tinença, i les disputes, no sempre amistoses i de bon veïnatge, amb els altres poders senyorials que lenvoltaven: Morella, Maestrat de Montesa, batlia dUlldecona i Tortosa. El llibre ens trasllada a uns temps pretèrits on el monestir actuava com a veritable centre econòmic vertebrador del territori.
