Una nova forma de descobrir el barri valencià que mira al mar. Passejar amb els ulls i les vivències de qui ha viscut pels carrers que conformen la història, el passat i present del Marítim. Ones de records, amb la bona i propera escriptura de Pep Martorell per fer-nos sentir el barri.
És dissabte de matí. He de reunir-me amb Ricard Ferrer, vell mariner nascut al Cabanyal i bon amic. Tothom el coneix com el tio Ricardo. Magrada caminar amb ell pels terrenys de la mar. Escoltant les seues vivències, sempre aprenc coses que no solen estar escrites. La seua edat li ha permés ser testimoni de moments i situacions que jo no he viscut. A més, és bon conversador. Per això, encara que de vegades em comenta que ledat no perdona i que es cansa, a poc que faça alguna cosa fora de lo normal, li he demanat que passejem junts el Marítim. Dos generacions opinant sobre el seu poble, que tant estimen. Dos punts de vista, en ocasions distints en el super_cial, coincidents però en lessencial. La mateixa il.lusió per preservar les empremtes que parlen del passat. La mateixa predisposició a emocionar-se amb la història dels seus avantpassats. El mateix respecte i estima lun per laltre. Minteressava la complicitat de Ricard Ferrer, per tal que, junts, trobàrem la paraula més ajustada i el matís més expressiu, per convéncer a qui camina per la platja o passeja pel port, a que trespasse la silueta de les cases i es submergisca en els carrers daquests barris que nasqueren de la mar i per la mar i que, durant segles, a diari, han estat mirant-se en la mar.
