Per a mi aquest viatge era una necessitat de vida, de dignitat, una exigència, un cant a la llibertat, a la diversitat, al respecte mutu. Com m’ho anirien demostrant les persones que coneixeria i que compartirien amb mi aquestes vivències.
Quan es va confiadament, quan ens lliurem als altres essent nosaltres mateixos, amb respecte, amb dignitat, quan es fa palés l’afecte que va naixent aflora el millor que tenim i quedem captivats per la bonhomia, com en una teranyina i aquelles vivències, aquelles emocions, aquells sentiments, mai s’obliden.
